Santi Ramos i Farell, una LLEGENDA de la TITAN DESERT

Fa anys que en aquest Bloc dels Farell havíem parlat d'en Santi i la seva aventura a la Titan. Ara ja ha estat capaç de culminar 6 edicions, convertint-se en un Titan Legend, en Platinum i en Gold.  Una llegenda a la família, doncs. 

A més, aquest any 2023 ha publicat el seu llibre: L'anti Titan, amb pròleg de Joan Porcar.

L'afició de Ramos per la Titan Desert té origen en el Dakar, un rally que ell admira i que sempre havia volgut córrer, igual que el seu cosí. El seu prohibitiu preu, però, era un impediment, i va veure en la cursa ciclista una similitud. Ara, després d'haver estat capaç d'acabar-ne set, busca la vuitena i aconseguir a la xifra màgica dels cinc mil quilòmetres, que a més del Platinum, comportaria un altre premi: "Quan et converteixes en Platinum, a la següent edició et conviden, així que si aconsegueixo acabar-la, el 2020 hi hauré de tornar". El següent esglaó seria, atenció, el Titan Legend Platinum Diamond, que és per qui arribi a sumar 10 mil quilòmetres, una cosa que ningú ha aconseguit. Ramos, però, tampoc hi arribarà. La seva família ja l'ha pressionat perquè afluixi el ritme i la del 2020 podria ser la seva última edició. Però primer el primer, i dissabte, el sabadellenc enfilarà cap al Marroc per intentar passar de ser un tità llegendari a ser-ne un de platí.

2019-Heroicitat. Repassem amb Santi Titan Ramos  (22/04/1968) el seu paper a la Titan Desert. Des del divendres passat, el corredor de Sabadell ha entrat a formar part del selecte grup dels platinum, aquells que han estat capacos de superar la barrera dels 5.000 quilòmetres pedalant pel desert. Una distinció que el situa entre els trenta primers ciclistes amb més edicions a l’esquena.

Què se sent després de finalitzar amb escreix per enèsima vegada una de les proves més extremes del planeta? Respira profund. Un descans i a la vegada una sensació estranya perquè veus que, segurament, la teva història a la Titan Desert es va acabant. Ni en els millors dels somnis hauria arribat a pensar que rebria aquesta distinció. Creuar la línia de meta vuit vegades és inimaginable.

2017-El sabadellenc Santi Ramos es converteix en 'Titan Legend' després de sumar 3.500 km a la Titan Desert 

El sabadellenc Santi Ramos acaba d'alçar-se amb la distinció 'Titan Legend', que acredita que ha sumat 3.500 quilòmetres en carrera a la Titan Desert, una de les carreres en bici més espectaculars i dures que cada any té lloc al Marroc. Ramos ha aconseguit aquest reconeixement durant la sisena edició de la Titan en la qual hi participa, ja que encara tenia 367 quilòmetres pendents per assolir aquesta fita. Ramos, que pràcticament acaba d'aterrar a Sabadell, s'ha mostrat molt satisfet d'haver complert amb l'objectiu que porta perseguint fa sis anys. Ara bé, ha reconegut que, si ho ha fet, és perquè ha tingut molta gent al seu voltant que li ha donat l'empenta necessària: "És molt especial perquè durant tot l'any m'he sentit molt tibat per la gent que m'estima i els meus espònsors. He estat en un núvol. Ha estat un somni fet realitat". 

Malgrat que la Titan Desert d'aquest any ha estat la més desèrtica, segons Santi Ramos, ha assegurat que no ha estat l'edició més dura en la qual ha participat. Al seu parer, i parlant-ho amb la resta de companys que han participat en la carrera, el ciclista amateur ha afirmat que l'edició més "dura" va ser la de 2014: "Allò va ser rècord de tot, de temperatura, de duresa. Però, aquesta la podria qualificar com la segona o la tercera més dura de les que he fet fins ara". Amb tot, Santi Ramos recomana a tots els amants del ciclisme plantejar-se participar algun cop a la vida a la Titan Desert, no només pel que suposa en l'àmbit esportiu, sinó per l'experiència vital que s'emporten els corredors: "Els nadius de la zona, les imatges que t'emportes, les postes de sol, els companys. Això és el que realment et quedes quan tornes".

Després d'aconseguir el títol de 'Titan Legend', Ramos encara no pensa en si participarà o no l'any que ve de nou a la carrera. Ha subratllat que encara és massa aviat per pensar-hi i prefereix gaudir del moment. Sobretot, perquè el sabadellenc pateix una lesió a l'espatlla que no sap fins quan li permetrà pujar a la bicicleta. "És una mica agoserat, però no es pot dir mai, però és una fita bastant difícil. No és fàcil anar allà i ser finished sis vegades quan tinc companys que han anat tres anys i no han acabat cap de les tres", ha declarat. 

Martí FARELL i López, futbolista fitxat pel Girona

Format a la pedrera del Vilassar de Mar, en Martí va despuntar fa uns anys en el futbol-11. De seguida va progressar a les files del VdM i aquesta temporada 22/23 l'ha fitxat pel Girona, on destaca en files defensives. 

Li desitgem molta sort!!

Santi Ramos i Farell classifica el 213 a la seva segona TITAN DESERT. http://www.titandesert.es/

                                 Segons la mitologia grega els noms dels titans són els següents:                                                                    Titans: Ceos, Crios, Cronos, Hiperió, Jàpet i Oceà. i SANTI!!!!

                                 Titànides: Febe, Mnemòsine, Rea, Temis, Tetis i Tia (Teia o Tea).

En Santi va acabar la Titan del 2012 però per culpa d'una lesió no va poder repetir el 2013. Ara -abril'14- hi ha anat ben convençut, animat pels familiars, amics i espònsors, i ha completat l'edició del 2014, que ha estat sens dubte la més dura de totes. Al Marroc s'ha enfrontat amb etapes de fins a 10 hores, passant l'Atles amb molt de desnivell, i fent l'etapa més llarga de totes les edicions. Tot un Tità de la bicicleta! Ni més ni menys que 49 hores, 35 minuts i 44 segons en 6 dies consecutius d'etapes. 

Enhorabona Santi!

Els Farell del Maresme us desitgem un Bon Nadal i un pròsper 2014!
La foto va ser feta a Cabrils el 25 de desembre del 2013. Al centre, els patriarques Joan Farell i Torruella i Montserrat Garrigós i Nadal. Al voltant, 9 dels seus 10 fills (el Xavi està fent les Amèriques), a més dels cunyats i un bon nombre de néts!

Un gran goig!

3a. FARELLADA 2013: Més de 90 Farells a Can Comalada (Argentona)

  

La III Farellada ja és història. Si la trobada de Mura (Moianès) el 2010 ens va deixar un bon regust, aquesta d'Argentona també va tenir els seus moments importants: xerrada sobre els Farell de renom, intercanvi de dades, rècord d'assistents (92 persones!), partidet de futbol i un munt d'ocasions per a enfortir l'amistat entre membres de les diferents branques durant el dinar. El 2016 serem més.

Les fotografies demostren aquest bon ambient.

Una bona mostra d'aquesta gran assistència a la III Farellada. Foto de grup feta al davant de la casa de Can Comalada (Argentona, Maresme), un cop acabada la xerrada de la tarda.

               Alguns Farell consultant les carpetes de les branques FARELL que tenim començades.

                                  El "clan de la brasa" en plena acció.

      Els germans Montse, Meritxell i Santi Ramos i Farell. Laura Farell i Garrigós (centre, a dreta).

                               Montse Farell i Garrigós i Joan Farell i Garrigós (dreta)

                                                 En Joan Farell Nadal amb la seva família.

 En Nacho Farell i Garrigós (conill en mà), amb la Ma. Àngels Alarcón, Miquel Arrufat i Farell (vingut expressament de Madrid), Xavier Farell i Garrigós, Joan Farell i Torruella (Sabadell, 1937), i les germanes Montserrat i Maite Garrigós i Nadal.

           Vista general de l'espai on vam fer el dinar, al costat de la casa de Can Comalada.

                                     

                                     
                                       Taula amb el dinar dels més menuts.

                                                  
                                           Eulàlia Farell i Serra (2a a l'esquerra)


                                      
En primer terme, taula amb els representants de la branca 15, molt nombrosos. Encapçalats pel Jaume Farell i Martínez (Barcelona, 1939), els Farell Munté, Álvarez Farell, Farell Ciprés i altres.

3a FARELLADA: Dissabte 11 de maig de 2013 a can Comalada (Argentona)

Ja ens trobem propers a la trobada dels clans FARELL i és moment de donar-vos tota la informació:

-Tenim l'esdeveniment "Farellada" obert al Facebook obert i també el "Grup Farell" del Facebook que aquests dies aniré obrint per si em voleu comentar algun dubte.

-LLOC I HORA DE TROBADA:  L'arribada a la casa de Can Comalada d'Argentona estarà senyalitzada amb les inicials FAR des de la rotonda d'entrada a la vila, venint per la C-60 des de Granollers. Penseu que la finca està a pocs minuts d'Argentona i que queda a la zona rural, fora vila. Amb cotxe s'hi arriba molt bé. Amb l'enllaç del Google Maps encara us situareu millor:  http://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl

I si no, un mapet que ajuda...

-A mig matí, cap a les 11, alguns Farell ja hi serem, mirant d'organitzar l'espai. Sou convidats a col·laborar, sobretot per preparar les taules del dinar. No és que hi hagi gaire més feina, la veritat. Si teniu canalla, aquesta podrà anar a la zona esportiva i passar l'estona jugant.

-L'espai de dinar estarà dividit en dues zones: infantil i grans. A la infantil, els pares que ho desitgin podran donar el dinar als menuts a partir de les 13:30. Els nanos podran dinar junts i després els grans fer el nostre dinar. Però això, a voluntat de cadascú. Mentrestant, ja es podrà anar fent la carn a la brasa. Per la resta, tothom es porta la teca i la beguda. El tema del cafè només el podem resoldre si tenim termos o el fem a la casa. 

-A ben dinat, a l'envelat, EL RACÓ DELS FARELL. Estaria molt bé que tothom qui sàpiga dades s'animi a dir la seva a nivell de com està portant la recerca, mostrant fotos antigues dels seus, documents, arbre genealògic, etc. Cada família tindrà una cartolina a l'envelat per si vol mostrar coses. Aquests espai es muntarà abans de dinar i tothom podrà veure el que hi ha penjat. Serà com una expo. improvisada!!!

-1 EURO PER PERSONA:  L'euro de cadascú (nens també) servirà per sufragar el lloguer de la finca amb tots els serveis. A la casa hi tenim nevera per begudes o altres, WC i saletes per deixar-hi coses, tot i que els cotxes seran al costat. També hi ha per ping-pong i una carpa on després del cafè qui li vingui de gust podrà escoltar/comentar aspectes de genealogia. A mitja tarda, ja paït el dinar i la xerradeta, muntarem algun partidet d'aquells de costellada. 

Segur que em deixo alguna cosa, però si teniu dubtes, millor els resolem via facebook o per mail: davidfarell@hotmail.com

Fins ben aviat

David Farell i Garrigós

Es presenta la reedició en facsímil de l'obra L' ANUNCI (1898) de Joan Farell Rodríguez

UNA FARELLADA AL "CLUB FALCONS" AMB PRESENTACIÓ LITERÀRIA EXCEPCIONAL 


La masia de Sant Oleguer (c/ Osaka de Sabadell), seu del club Falcons, fou novament la seu d'un dinar de germanor dels Farell. 
La "Farellada", que ahir dissabte 26 de maig de 2012 va reunir uns 50 membres de les branques Farell i Molins, Farell i Gabarró, Farell i Torruella, i descendents, fou el marc de presentació escollit per la reedició del joguet còmic de finals del segle XIX "L'Anunci", del sabadellenc Joan Farell Rodríguez.  


El treball, aconseguit per David Farell i Garrigós i per Marcel Alonso i Farell -besnéts de l'autor-, es va dedicar als presents i de manera especial als néts de l'autor. Ahir, cadascun dels néts que hi era present va rebre'n una còpia i va agrair la recuperació d'aquesta obra, de la qual en desconeixien l'existència. L' exemplar original va aparèixer a casa de na Maria Farell i Gabarró.

Ha mort la Teresa Farell i Pujal, de Mura. Amb 92 anys era la més longeva dels Farell.

Em sap greu comunicar-vos que el dimarts 26 del juliol, als 92 anys, morí la Teresa Farell i Pujal, de Mura (Mura 1918-2011).

La "iaia", la més longeva dels Farell que ens consta, fou enterrada al cementiri de Mura, el seu poble natal.

Precísament fou a l'emblemàtic poble de Mura (Bages) on  l'any 2010 celebràvem la 2a Farellada i tinguérem el plaer de conèixer alguns descendents de na Teresa.

Fem arribar el nostre condol als seus familiars més propers.

Descansa en pau, Teresa.

Farells de renom (III) Fra Maties Solà i Farell (1884-1973)

Fra Maties Solà i Farell, bisbe (Sant Llorenç Savall, 1884 – Barcelona, 1973)

Religiós caputxí consagrat bisbe pel cardenal Vidal i Barraquer l'any 1931 en el convent de Pompeia (dels pares franciscans, caputxins). Bisbe titular honorífic de Colofó (Àsia menor, actual Turquia). Després del seu pas per la diòcesi de Bluefields (Nicaragua), on fou vicari episcopal del 1931 al 1942 quan els caputxins tenien cura d’aquella zona, residí als Caputxins de Sarrià (Barcelona).
Per trobar informació de fra Maties Solà i Farell hem hagut d’anar a les biografies d’altres religiosos (per ex. Mn Dalmau, ordenat pel mateix Solà o Mn. J. Cartañà. bisbe de Girona), així com a diferents llibres locals.

De moment no podem afegir dades genealògiques dels parents d’en Solà i Farell. Essent nat a Sant Llorenç Savall al darrer quart del segle XIX, concretament l’11 d’agost de 1884, hores d’ara només podem indicar la probabilitat que la família Farell (de la seva mare) estigués emparentada amb la casa coneguda com a Marquet de la Roca, en aquell temps habitada per Miquel Farell “Miqueló” i na Coloma Salallasera (deducció a partir de dades de l’arxiu genealògic dels Farell a cura del sota signant). Morí als 89 anys el 26 d’agost de 1973 i les exèquies tingueren lloc a Ntra. Sra. de Pompeia de Barcelona.

Caputxí des de 1901, havia rebut el sacerdoci el 1909. Alternà un intens ministeri sacerdotal amb el magisteri de la filosofia al Col•legi superior de l’ordre d’Olot. Així mateix havia estat promocionat als diversos càrrecs interns de guardià o superior dels convents de Sarrià i Pompeia, de definidor o assistent provincial i de ministre provincial en el trienni 1927-30.

Com a preparació específica en el camp missioner havia exercit de comissari provincial per a les missions, i en particular en els anys 1925-26 s’ocupà del delicat encàrrec de visitador de les missions caputxino-catalanes a Amèrica. Aquesta visita, aparentment de rutina, tenia la finalitat concreta de salvar les fundacions caputxines a Mèxic, llavors en situació convulsa sota la pressió persecutòria del president Plutarco Elias Calles. Res va poder fer davant la decisió sectària d’expulsar del país a tot el clero estranger. Però l’experiència li serví de molt de cara a conèixer la situació americana.

Al produir-se el 1930 la mort del primer vicari apostòlic de Bluefields, monsenyor Agustí Bernaus i Serra, la santa seu designar a Solà per succeir-lo. Preconitzat l’1 de març de 1931 bisbe titular de Colofó i vicari apostòlic de Bluefields, rebé el 22 d’abril la consagració episcopal a l’església del Convent de Pompeia (d’on era guardià des de 1930).

I on és Bluefields, em preguntava jo? Doncs a la costa atlàntica de Nicaragua, on els caputxins catalans hi treballaren un vicariat apostòlic amb valentia, en un territori que era en bona part protestant (abans fou britànic). Entrà a la seva missió de Bluefields el 12 de juliol de 1931, essent rebut per unes dues mil persones. Monsenyor Maties començà actuant a fons amb l’organització de sis circumscripcions missioneres. Però no va poder complir el seu programa. La guerra civil (1936-39), amb la conseqüent crema de convents i l’assassinat d’uns 36 caputxins, impedí a Catalunya enviar-hi nou personal missioner. Solà cercà ajut a altres missions de l’Ordre, rebent-la de Detroit (Estats Units), a qui finalment se cedí la direcció espiritual de Bluefields, i ell presentà la seva renúncia o dimissió voluntàriament.

Retornat a Catalunya el 1942, el bisbe Solà s’instal•là a Pompeia, ajudant al bisbe de Barcelona -amb el títol de bisbe de Colofó-, tasca que exercí amb discreció i disponibilitat, guanyant-se l’amistós apel•latiu “el bisbe de les confirmacions”. La raó que fra Maties ordenés a Josep Dalmau (1926-1969) era el parentiu que els unia: ambdós eren fills de Sant Llorenç Savall. La cerimònia va tenir lloc al mateix poble: “Hi va venir tothom, l’església era plena de gom a gom, tothom em saludava i em felicitava… Va ser un dia entranyable, tot va anar molt bé. Ara ja era capellà. I estic segur que qui més intensament va viure aquest goig va ser la meva mare”. Una declaració entranyable de mossèn Dalmau que l’unia ministerialment a l’entranyable bisbe caputxí.

El parentiu amb el bisbe Solà li fou un salconduit que li permeté accedir al convent dels caputxins de Sarrià en plena caputxinada (10 de març de 1966). Mossèn Dalmau explica que recollí al bisbe Solà en el convent de Pompeia i en un taxi arribaren al convent amb l’excusa de visitar els malalts de la infermeria. Pogueren passar enmig dels policies que assetjaven la zona: “Quan els policies van veure el solideu vermell del bisbe Solà, van quedar impressionats i ens van deixar passar”. Quan eren dins del recinte conventual va ser quan la policia va rebre l’odre directa de Franco d’entrar i agafar els tancats. Mossèn Josep va ser agafat per dos policies però la intercessió del bisbe va fer el seu efecte: “El bisbe, espantat, es va treure la teula i va deixar al descobert el solideu vermell, que entre els policies va semblar que tingués màgia, i els dos em van deixar anar alhora”. Qüestionat per protegir-lo, el bisbe Solà, tremolós, argumentà el parentiu que tenien. Un mes després mossèn Dalmau visità el bisbe caputxí que “estava eufòric d’alegria perquè molta gent l’havia felicitat per com havia actuat aquell dia. Havia rebut una vintena de cartes que li agraïen que hagués donat tan valentament la cara i que s’hagués solidaritzat amb els detinguts”.

Gràcies als historiadors local podem saber d’alguns passatges de la vida del bisbe Solà que varen passar a Sant Llorenç Savall, el seu poble natal, on hi té dedicat un carrer. Així, el 1948 l’ajuntament de Sant Llorenç Savall manà la reposició de la làpida que recordava el seu naixement a la població i que sembla ser que havia estat destruïda als anys 30 (VALLS i VICENS 2010: 369). El 1951 l’ajuntament llorençà acordà nomenar fra Matíes Solà i Farell fill il•lustre. Feia anys que Solà anava sovint a Sant Llorenç, on feia el paper d’ “home bo” del poble prop de les autoritats franquistes i assistia als actes eclesiàstics destacats (VALLS i VICENS 2010: 377).

De l’epistolari del Bisbe Josep Cartañà hem extret una carta que aquest va escriure des de Girona a Fr. Maties Solà el 26 d’abril del 1963. Es dirigeix a Solà en tant que bisbe de Colofó, tot i que li adreça la carta a Barcelona. Li demana desplaçar-se a Girona per fer-li un favor, donat que la salut de Cartañà no li permet atendre uns assumptes.

Bibliografia.

CERVERA i VALLS, caputxí. Les memòries de Mn. Josep Dalmau i els Caputxins. Al web http://www.caputxins.cat/publicacions/llibres/any2009/dalmau/index.html Del llibre editat per Proa “Josep Dalmau, un capellà rebel, un sacerdot lliure”.

CLARA, Josep (2000). Epistolari de Josep Cartañà, bisbe de Girona (1934-1963). Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pàg. 256.

VIDAL, Ramon. Diari LA VANGUARDIA. Necrològica a l’hemeroteca (Edición del martes, 28 agosto 1973, página 23): http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1973/08/28/pagina23/34282249/pdf.html

VALLS, Jaume i VICENS, Albert (2010). Sant Llorenç Savall. Més de mil anys d’història. Ed. Ajuntament de Sant Llorenç Savall i Farell editors. 1a. ed. Juliol 2010. Pàgs. 369 i 377.

David Farell i Garrigós (Barcelona, 1965)
Juliol de 2010

La 2a Farellada de Mura surt al Diari de Sabadell del 24 d'abril

Quan tingui la foto escanejada ja us la posaré.

La segona trobada dels Farell (Farellada) aplega gairebé 70 persones. Fotos: Xavi Farell i Pastor

La segona Farellada ja és història. Recordarem el 17 d'abril del 2010 per la trobada a Mura (el Bages). Ens vam concentrar de mica en mica cap a les 12 per fer una passejada pel poble, veient l'encant dels antics carrers i la seva església romànica dedicada a Sant Martí. Especial fou el moment de recordar que a Mura encara hi viu la més longeva, na Tresa Farell i Pujalt (Mura, 1918), amb la seva filla Laura Farell i Farell. Les netes de la Tresa, na Bet i l'Eli Farell i Batallé ens acompanyaven amb la seva mare i amb la filla de la Judit: la Bruna Pérez i Farell, nascuda el 2008. Tot un llinatge! En Gustau Farell i Vidal, que sempre ens ha animat a organitzar la farellada també ens comentà la seva més possible ascendència de Mura amb un Farell i Puigmartí del segle XIX. I quin goig que feia en Facund Farell i Brichs trepitjant Mura als seus 92 anys!

Cap a quarts de dues ens vam traslladar a l'Àrea d'esplai de Mura (Riera de Nespres), on vam dinar cadascú amb el seu pic nic però compartint les graelles per la carn de la brasa i mostrant tots plegats gran varietat de truites de patates, pastes, maneres d'encarar el porró de vi i fins i tot en exclusiva el Josep Farell i Vidal fent el "poti poti" típic de Mura. En Xavier Farell i Pastor va fer-ne un bon reportatge fotogràfic de tot plegat tota la jornada. Per acabar, abans de la foto final, vam estar comentant una mica el tema de l'escut dels Farell, l'origen del cognom i les nostres branques. Quedà pal·lès que avui dia la majoria vivim al Vallès i al Barcelonès, com els parents que ens han deixat al segle XX, si bé quan trobem avantpassats del segle XIX la dispersió de poblacions és molt més gran i amb origens a masos i pobles més interiors, com ara Mura, l'Estany, Monistrol de Calders, i a bona part dels pobles i ciutats vallesanes amb Sabadell al capdavant.

També destacaria que la Farellada va servir per conèixer-nos molts Farell que no ens coneixíem. I Déu n'hi do tot el vam riure! Som ben parits.

La farellada de Mura ha servit, entre altres coses, per poder obrir fins a 3 noves branques de l'arbre Farell que encara no tenia "arxivades": els Farell-Martínez / Farell-Munté / Munté i Farell (branca 12); els Farell-Pérez / Farell i Serra (branca 13); i els Caba / Farell (branca 14). Segur que per exemple amb la Ingrid, l'Eulàlia i la Laia seguirem en contacte.

La branca 6 fou la més nombrosa: van venir els 3 germans Farell i Torruella nats a Sabadell (Xavier, Joan i Anna Ma). En Joan i el Xavier van dur part de la tropa: el Xavier Farell i Pastor i descendent i els Farell-Garrigós afincats al Maresme i descendents: 3 generacions!

I quin bon ambient que hi posaren les famílies que portaven els Farell i Pérez, els Farell i Martínez i els Farell i Nadal...

Es va fer entrega d'una postal de record on sortien fotos de la 1a Farellada(Sabadell 2007)-a la qual hi vam assistir uns 60- i de Can Farell de Mura, un mas enrunat on hi habitaren els Farell al segle XVII. La postal fou un obsequi del Nacho Farell i Garrigós (Fargrup).

Gairebé tots els assistents vam signar al llibre de les farellades, i en acabat us diré els que no van poguer venir -a pesar seu- i així ens podrem fer la idea de que podríem haver estat més del 100 farells!

Cognominats FARELL assistents a MURA:
(entre parèntesi, el núm. de branca segons arxiu de David Farell i Garrigós)


FARELL I BATALLÉ (3)
FARELL I ESCUDÉ (4)
FARELL I GARRIGA (4)
FARELL I VIDAL (5)
FARELL I BRICHS (5)
ALONSO I FARELL (6)
FARELL I GARRIGÓS (6)
FARELL I PASTOR (6)
FARELL I TORRUELLA (6)
SERRA I FARELL (6)
TORRELLA I FARELL (6)
FARELL I ALARCÓN (6)
FARELL I TEIXIDÓ (6)
FARELL I LÓPEZ (6)
FARELL I FILLOL (6)
FARELL I NADAL (11)
FARELL I HOMS (11)
FARELL I MARTÍNEZ (12)
FARELL I MUNTÉ (12)
MUNTÉ I FARELL (12)
ÁLVAREZ I FARELL (12)
FARELL I SERRA (13)
FARELL I PÉREZ (13)
CABA I FARELL(14)

Van excusar l'assistència un o més membres dels:

FARELL I PADRÓS
FARELL I CASAS
RAMOS I FARELL
FARELL I VIDAL
FARELL I PASTOR

La segona Farellada ja és a punt !!!

Tots i totes les persones de cognom FARELL (de primer o de segon, tant se val) esteu convidats a assistir a la trobada dels farell que hem previst per aquest dissabte 17 d'abril de 2010 al poble de Mura (Bages).

Requisits: ganes de conèixer nous Farell o retrobar-ne de coneguts, doncs l'anterior ja data del 2007.

Ens trobarem a les 12 al davant de l'Ajuntament de Mura. Hi ha espais d'estacionament a la vora, que jo recordi. Arribeu una mica abans i així no ens endarrerirem gaire.

12:15 aprox. Farem un passeig pel centre històric, d'uns 30-40 minuts, i anirem comentant detalls dels Farell de Mura. Ens farem la 1a foto de la trobada.

Després anirem a dinar a una Àrea d'Esplai que hi ha a l'entrada de Mura (Àrea de la riera dels Nespres. Consistirà en un pic nic que cadascú es portarà de casa. Si voleu dur un cava per família i galetes servirà per brindar pels Farell. (el cava el podrem posar en fresc mentre dinem).

A ben dinat es podrà demanar el cafè al bar de l'Àrea, que també té begudes, WC, i graelles per carn a la brasa (prèvia compra d'un feix de fustes). Quan acabem, posarem alguns arbres genealògics dels farell sobre una taula central de manera que tothom hi pugui dir la seva i per veure qui té avantpassats comuns o completar-los. També ens farem la segona foto de la trobada (hi ha qui no haurà sortit a la primera, o qui no es queda al dinar). I per acabar, mirarem d'estrenar el Ball del Gegant Farell. I no marxeu sense la postal de record!

Fins dissabte!

David Farell i Garrigós (Barcelona 1965)
fill de Joan Farell i Torruella (Sabadell 1937)

2a FARELLADA .... el 17 d'abril del 2010, a Mura!

Ja tenim lloc i data per la segona "Farellada" !

Hem estat a Mura (Bages), els Farell i Vidal i jo, treballant sobre el tema -ep! i dinant a Cal Carter, és clar!-. L'alcalde de Mura ens ha donat tot el seu suport i facilitats. La data triada -el 17 d'abril- és aquesta per tres raons principals: 1) tindrem prou temps (8 mesos) per a organitzar-ho i difondre-ho als interessats; 2) a l'abril no farà tanta calor i serà permès de fer foc (brasa) al lloc que hem triat pel dinar: l'àrea d'esplai de Mura; i 3) Mura és el bressol de molts Farell, tenim la branca força treballada, i encara hi viuen Farell, destacant la presència de la Teresa Farell i Pujalt (Mura, 1918), la més gran dels Farell.

Els detalls de la 2a. Farellada ja els anirem polint, però em permeto de donar-vos un pre-programa:

11.30h Trobada a Mura, a l'estacionament del davant de l'Ajuntament (hi haurà indicadors, i ja us diré les dues maneres arribar a Mura per si no ho coneixeu).

12h Al Centre Cívic de Mura, recepció dels Farell, a càrrec de l'Alcalde, Martí Perich. Tot seguit, presentació del power point "Els Farell de Mura". Entrega del record de la Farellada.

12:45h Passeig per la Vila de Mura.

13:30h Dinar a l'àrea d'esplai. Tothom s'ho portarà de casa, inclòs el tema de la carn, que es podrà fer a la brasa. A l'àrea hi ha lloc per estacionar els cotxes, taules a cobert per unes 140 persones, wc, etc. Cada família pot dur, a més del menjar, una botella de cava, que posarem a refrescar mentre dinem. Ho tindrem tot reservat per la Farellada.

Ja podeu reservar-vos la data i avisar els familiars que pugueu. Jo enviaré això mateix per e-mail, ho mouré pel Facebook i us tindré al corrent. Millor que tot contacte el fem via correu:

davidfarell@hotmail.com A reveure Farell's!

Excursió a Can Farell de Mura (30 agost del 2009)

(Cliqueu imatges per ampliar-les)

La visita a Can Farell de Mura no ens deparà gaires sorpreses. Sabíem que estava enrunada de fa molts anys. Ara bé, el lloc segueix essent majestuós, i s'aprecien algunes actuacions recents, sobretot en teulades i parets exteriors, per tal d'evitar majors desperfectes. Se'n cuida el Dpt. de medi ambient i habitatge de la Generalitat.

Aquesta casa, antigament torre de defensa, és una de les que més història familiar ens deu amagar. Ja se'n sap de Farells i Farelles al segle XVI. Es creu que algun o alguns dels fills de la casa s'establí -entre d'altres llocs- a la Vila de Mura, de la qual en tenim un arbre genealògic prou detallat dels Farell del segle XIX i XX. Avui dia encara hi viu una família Farell, descendent directe dels que dèiem. Hi assistírem els germans Farell i Vidal i qui redacta (DFG).

Nou llibre: "DESCOBRIM MATA I LES CINC SÈNIES" (Mataró, abril 2009)

En David Farell (historiador), n' Oriol Bassa (naturalista) i en Kiko Navarro (il·lustrador) han presentat un nou llibre de l'editorial Natura.

El divendres 3 d'abril la sala de Can Palauet (Mataró) s'omplí de gom a gom per la presentació d'aquesta guia d'itineraris. Amb una xerrada dels autors i d'en Pep Riera (Unió de Pagesos) es donà el tret de sortida a la promoció d'aquest nou treball.

El diumenge dia 5 d'abril més de 100 persones varen conèixer les Cinc Sènies i Mata de la mà dels autors i dels pagesos de la zona. Es tractava de promocionar la guia i, sobretot, de protegir aquest valuós espai agricola tant amenaçat (vegeu fotografia de la caminada).

Podeu ampliar dades entrant als següents enllaços:

http://www.descobertacincsenies.blogspot.com

http://mataroesmou.blogspot.com/2009/04/un-passeig-per-les-cinc-senies.html

http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=20900&sec=78

http://www.elpunt.cat/mataro/article/-/11-mediambient/23935-el-castell-de-mataro.html?tmpl=component&print=1&page=

http://quimgraupera.blogspot.com/2009/04/novetat-editorial-sobre-les-cinc-senies.html

Els Farell a la Mani del 7M a Brusel·les !

Amb barretina, al capdavant de la pancarta, vaig ser un dels 12.000 emocionats catalans a la històrica mani de Brusel·les. El meu germà Joan també recordarà l'esdeveniment per sempre més; sobretot, el maratonià viatge que ens marcàrem amb el cotxe. L'ocasió s'ho valia!

David Farell i Garrigós

ELS FARELL SEREM A BRUSEL·LES EL 7M !

NO HO DUBTEU! SEREM A BRUSEL·LES PER A FER EL CLAM D'UN SOL POBLE, CATALUNYA, QUE VOL ESDEVENIR NOU ESTAT EUROPEU.

ANIMEU-VOS, QUE EL VIATGE JA S'ESTÀ ORGANITZANT I HI HA UNS DELEGATS TERRITORIALS AMB ELS QUI PODEU CONTACTAR VIA EL WEB DE "SOBIRANIA I PROGRÉS" o bé www.deumil.cat

Versió animada: http://deumil.cat/Docs/2009/2/1234577332-logo_animat_v4_10000.gif

Visita al Mas Farell de Florejachs (La Segarra)

El passat 31 d'agost de 2008 vàrem anar a conèixer el Mas Farell del t.m. de Florejachs (la Segarra), accessible des del nucli de Cabanabona. Tot i tractar-se d'una casa relativament moderna (1930), l'hem incorporada a l'inventari del nostre blog. Com a curiositat, la casa fou habitada per "les Farelles" fins que cap al 1940 la comprà una nova família. Precísament a la plaça de Cabanabona coneguèrem la Font de la Farella, que duia aquesta dita popular gravada:

"FONT FARELLA, AIGUA SANA I FERRELLA" (1977)

Tot seguit visitàrem el Mas de Farell, a Massoteres, prop de Guissona. És una casa molt més antiga que l'anterior i des de fa uns anys es troba en procés de restauració. Vegeu -ne una foto al marge dret del blog.

A la fotografia:

David Farell i Garrigós, Roc Farell i Teixidó, Gustau Farell i Vidal, Jordi Farell i Vidal

El Fort Farell (llegenda)

LA LLEGENDA DEL FORT FARELL (EL GEGANT DEL PI)

En Fort Farell, conegut també amb el nom del Gegant del Pi, és el més popular gegant de la mitologia catalana. Això es deu principalment a la fama que va assolir, puix que va anar absorbint llegendes que originàriament pertanyien a d'altres gegants.
Diuen que era nascut a Caldes de Montbui, a una masia que es deia Can Farell. De tan fort que era tothom li deia Fort Farell. Era tan alt i gros que en ocasions feia servir un pi com a bastó per caminar, i d'aquí li vingueren els sobrenoms.
És sabut que quan estava assedegat, s'acostava al riu Mogent i s'empassava tota l'aigua que duia d'un sol glop, de manera que riu avall feia l'efecte que s'havia assecat de sobte.
Era pagès i un dia, mentre sembrava, una persona li demanà per un camí i, de tan gros i fort com era, va aixecar els bous i l'arada per assenyalar-li'l.
S'explica que quan en Colom va anar a Barcelona de tornada del seu viatge de les Amèriques ho va fer acompanyat d'uns indis negres enormes que van deixar meravellats als Reis Catòlics. La gent catalana, però, va dir que no estava pas tan impressionada, ja que ben a la vora hi havia un home que era més gros que tots aquells indis. Com que els presents no s'ho creien, van avisar al Farell i en arribar volien que pagués la taxa de llenya, donat que no hi havia deixat el pi, però ell se'n va desempallegar llençant-lo per sobre de la muralla sense cap esforç. Per demostrar com n'era de superior al negre portat per en Colom, el va agafar tot cridant: "Aparteu-vos, gent d'Amèrica, que allí on caurà tot ho aixafarà!", i a força de músculs el va llançar amb tanta força que el negre va arribar fins a les Amèriques.
Una altra llegenda explica que el Farell, en assabentar-se que Barcelona, la ciutat Pubilla de Catalunya, havia caigut sota el poder dels moros, es va enrabiar tant que va arrencar un pi de soca-rel i amb unes poques passes es va plantar davant de la ciutat. Tot seguit va demanar al moro que governava la ciutat, popularment conegut com el Gegant de la Ciutat, de lluitar-hi, i ho varen fer i el va guanyar d'un cop de pi ben clavat, i així va quedar alliberada la ciutat.
Hi ha una cançó molt popular que ho narra. La primera estrofa explica com s'acosta el Gegant del Pi a la ciutat i la segona com el Gegant de la Ciutat se n'escapa corrents per les teulades de Barcelona:

El Gegant del Pi,
ara balla, ara balla,
el Gegant del Pi,
ara balla pel camí.
El Gegant de la Ciutat,
ara balla, ara balla,
el Gegant de la Ciutat,
ara balla pel Terrat.

També diuen que abans de tornar a casa en Fort Farell va parar a descansar a Collserola i durant la nit mentre dormia va fer tant de fred que es va quedar petrificat. Si hom s'hi fixa, encara és possible veure-hi el seu perfil.

Farells de renom (II)

PERE DURAN I FARELL (Caldes de Montbui, 1921 - Barcelona, 1999)
Enginyer i empresari català. Estudià enginyeria de camins. Fou home de confiança del grup del Banco Urquijo a Catalunya, raó per la qual ocupà càrrecs executius o representatius en empreses com Hidroelèctrica de Catalunya, La Maquinista Terrestre i Marítima i Catalana de Gas i Electricitat, on hi desenvolupà una important tasca de modernització. Fou el promotor de Gas Natural S.A i Hifrensa (central nuclear de Vandellòs), dues realitzacions noves en el camp energètic català. Intentà la creació d'un holding industrial a través de la Corporació Industrial Catalana. Fou president de la junta general d'accionistes de Catalana de Gas i Electricitat des del 1984, i en 1992-1997 presidí el holding Gas Natural SDG. El 1991-1993 fou president del Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya i també fou membre del Club de Roma. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.

MARC FARELL I JORBA (Sabadell, 1902) Il·lustrador.

D'aquest dibuixant no se'n sap gran cosa, biogràficament parlant. Nat a Sabadell el 1902, s'inicià en el cap de la il·lustració a començaments dels anys 20 del segle passat. Concretament, guanyant un concurs d'historietes (1925) per la revista il·lustrada Lecturas, magasine de literatura que poc té a veure amb l'actual revista de premsa rosa del mateix nom. Després d'una breu incursió a la premsa infantil i d'humor (Alegria, Algo, Ki-ki-ri-ki) entra a la casa editorial Marco, on gairebé farà de tot: calc de còmics estrangers, múltiples sèries d'historietes sense signar, infinitat de portades i d'il·lustracions (vegeu-ne al bloc "el desván del abuelito" o al web auguribe.com/marte) i moltes historietes amb guió del genial Canellas Casals a les revistes La risa infantil, Chiquitín, Don Tito, P.B.T. o Rin Tin Tin, ja sigui signant Farell o amb el seu pseudònim: kif. Un bon exemple del seu trebal entre 1928 i 1930 són les il·lustracions de la sèrie de 24 fascicles de la novel·la d'aventures "Un viage al planeta Marte", que Farell va realitzar tot i que no va firmar.

La seva pista es perdé amb el tancament d'aquestes col·leccions. Si bé companys d'editorial com Darnís es reciclen i passen a treballar per Bruguera i Cliper, Farell, al contrari, abandona per complert els còmics per dedicar-se a la il·lustració de llibres de poesia, de literatura catalana i per fi a la pintura. Pintà al fresc pels Caputxins d'Igualada i pels Escolapis de Mataró. El 1948 guanyà el concurs de la I exposició Ex-libris d'Igualada.

Dades extretes del bloc http://elblogdelrincondetaula.blogspot.com/2008/09/portadas-de-farell-para-ki-ki-ri-ki.html , en el qual es mostren treballs de la primera època fets a la portada del suplement infantil Ki ki ri ki de la revista "El hogar y la moda". Aparegueren l'any 1926 als números 24, 26, 29, 32, 33 i 34. A l'interior d'aquestes publicacions també hi pareixen mostres d'humor gràfic d'aquest autor, amb un estil ben diferent del que el caracteritzarà més endavant a les publicacions de Tomás Marco Devón.