Farells de renom (II)

PERE DURAN I FARELL (Caldes de Montbui, 1921 - Barcelona, 1999)
Enginyer i empresari català. Estudià enginyeria de camins. Fou home de confiança del grup del Banco Urquijo a Catalunya, raó per la qual ocupà càrrecs executius o representatius en empreses com Hidroelèctrica de Catalunya, La Maquinista Terrestre i Marítima i Catalana de Gas i Electricitat, on hi desenvolupà una important tasca de modernització. Fou el promotor de Gas Natural S.A i Hifrensa (central nuclear de Vandellòs), dues realitzacions noves en el camp energètic català. Intentà la creació d'un holding industrial a través de la Corporació Industrial Catalana. Fou president de la junta general d'accionistes de Catalana de Gas i Electricitat des del 1984, i en 1992-1997 presidí el holding Gas Natural SDG. El 1991-1993 fou president del Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya i també fou membre del Club de Roma. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.

MARC FARELL I JORBA (Sabadell, 1902) Il·lustrador.

D'aquest dibuixant no se'n sap gran cosa, biogràficament parlant. Nat a Sabadell el 1902, s'inicià en el cap de la il·lustració a començaments dels anys 20 del segle passat. Concretament, guanyant un concurs d'historietes (1925) per la revista il·lustrada Lecturas, magasine de literatura que poc té a veure amb l'actual revista de premsa rosa del mateix nom. Després d'una breu incursió a la premsa infantil i d'humor (Alegria, Algo, Ki-ki-ri-ki) entra a la casa editorial Marco, on gairebé farà de tot: calc de còmics estrangers, múltiples sèries d'historietes sense signar, infinitat de portades i d'il·lustracions (vegeu-ne al bloc "el desván del abuelito" o al web auguribe.com/marte) i moltes historietes amb guió del genial Canellas Casals a les revistes La risa infantil, Chiquitín, Don Tito, P.B.T. o Rin Tin Tin, ja sigui signant Farell o amb el seu pseudònim: kif. Un bon exemple del seu trebal entre 1928 i 1930 són les il·lustracions de la sèrie de 24 fascicles de la novel·la d'aventures "Un viage al planeta Marte", que Farell va realitzar tot i que no va firmar.

La seva pista es perdé amb el tancament d'aquestes col·leccions. Si bé companys d'editorial com Darnís es reciclen i passen a treballar per Bruguera i Cliper, Farell, al contrari, abandona per complert els còmics per dedicar-se a la il·lustració de llibres de poesia, de literatura catalana i per fi a la pintura. Pintà al fresc pels Caputxins d'Igualada i pels Escolapis de Mataró. El 1948 guanyà el concurs de la I exposició Ex-libris d'Igualada.

Dades extretes del bloc http://elblogdelrincondetaula.blogspot.com/2008/09/portadas-de-farell-para-ki-ki-ri-ki.html , en el qual es mostren treballs de la primera època fets a la portada del suplement infantil Ki ki ri ki de la revista "El hogar y la moda". Aparegueren l'any 1926 als números 24, 26, 29, 32, 33 i 34. A l'interior d'aquestes publicacions també hi pareixen mostres d'humor gràfic d'aquest autor, amb un estil ben diferent del que el caracteritzarà més endavant a les publicacions de Tomás Marco Devón.