dissabte, 3 de maig de 2014

Santi Ramos i Farell classifica el 213 a la seva segona TITAN DESERT. http://www.titandesert.es/



                                 Segons la mitologia grega els noms dels titans són els següents:                                                                    Titans: Ceos, Crios, Cronos, Hiperió, Jàpet i Oceà. i SANTI!!!!
                                 Titànides: Febe, Mnemòsine, Rea, Temis, Tetis i Tia (Teia o Tea).


En Santi va acabar la Titan del 2012 però per culpa d'una lesió no va poder repetir el 2013. Ara -abril'14- hi ha anat ben convençut, animat pels familiars, amics i espònsors, i ha completat l'edició del 2014, que ha estat sens dubte la més dura de totes. Al Marroc s'ha enfrontat amb etapes de fins a 10 hores, passant l'Atles amb molt de desnivell, i fent l'etapa més llarga de totes les edicions. Tot un Tità de la bicicleta! Ni més ni menys que 49 hores, 35 minuts i 44 segons en 6 dies consecutius d'etapes. 

Enhorabona Santi!




dijous, 26 de desembre de 2013

Els Farell del Maresme us desitgem un Bon Nadal i un pròsper 2014!
La foto va ser feta a Cabrils el 25 de desembre del 2013. Al centre, els patriarques Joan Farell i Torruella i Montserrat Garrigós i Nadal. Al voltant, 9 dels seus 10 fills (el Xavi està fent les Amèriques), a més dels cunyats i un bon nombre de néts!

Un gran goig!

dilluns, 13 de maig de 2013

3a. FARELLADA 2013: Més de 90 Farells a Can Comalada (Argentona)

  

La III Farellada ja és història. Si la trobada de Mura (Moianès) el 2010 ens va deixar un bon regust, aquesta d'Argentona també va tenir els seus moments importants: xerrada sobre els Farell de renom, intercanvi de dades, rècord d'assistents (92 persones!), partidet de futbol i un munt d'ocasions per a enfortir l'amistat entre membres de les diferents branques durant el dinar. El 2016 serem més.

Les fotografies demostren aquest bon ambient.

Una bona mostra d'aquesta gran assistència a la III Farellada. Foto de grup feta al davant de la casa de Can Comalada (Argentona, Maresme), un cop acabada la xerrada de la tarda.

               Alguns Farell consultant les carpetes de les branques FARELL que tenim començades.

                                  El "clan de la brasa" en plena acció.

      Els germans Montse, Meritxell i Santi Ramos i Farell. Laura Farell i Garrigós (centre, a dreta).

                               Montse Farell i Garrigós i Joan Farell i Garrigós (dreta)

                                                 En Joan Farell Nadal amb la seva família.

 En Nacho Farell i Garrigós (conill en mà), amb la Ma. Àngels Alarcón, Miquel Arrufat i Farell (vingut expressament de Madrid), Xavier Farell i Garrigós, Joan Farell i Torruella (Sabadell, 1937), i les germanes Montserrat i Maite Garrigós i Nadal.

           Vista general de l'espai on vam fer el dinar, al costat de la casa de Can Comalada.

                                     

                                     
                                       Taula amb el dinar dels més menuts.

                                                  
                                           Eulàlia Farell i Serra (2a a l'esquerra)


                                      
En primer terme, taula amb els representants de la branca 15, molt nombrosos. Encapçalats pel Jaume Farell i Martínez (Barcelona, 1939), els Farell Munté, Álvarez Farell, Farell Ciprés i altres.



dimecres, 1 de maig de 2013

3a FARELLADA: Dissabte 11 de maig de 2013 a can Comalada (Argentona)


Ja ens trobem propers a la trobada dels clans FARELL i és moment de donar-vos tota la informació:

-Tenim l'esdeveniment "Farellada" obert al Facebook obert i també el "Grup Farell" del Facebook que aquests dies aniré obrint per si em voleu comentar algun dubte.

-LLOC I HORA DE TROBADA:  L'arribada a la casa de Can Comalada d'Argentona estarà senyalitzada amb les inicials FAR des de la rotonda d'entrada a la vila, venint per la C-60 des de Granollers. Penseu que la finca està a pocs minuts d'Argentona i que queda a la zona rural, fora vila. Amb cotxe s'hi arriba molt bé. Amb l'enllaç del Google Maps encara us situareu millor:  http://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl

I si no, un mapet que ajuda...


-A mig matí, cap a les 11, alguns Farell ja hi serem, mirant d'organitzar l'espai. Sou convidats a col·laborar, sobretot per preparar les taules del dinar. No és que hi hagi gaire més feina, la veritat. Si teniu canalla, aquesta podrà anar a la zona esportiva i passar l'estona jugant.

-L'espai de dinar estarà dividit en dues zones: infantil i grans. A la infantil, els pares que ho desitgin podran donar el dinar als menuts a partir de les 13:30. Els nanos podran dinar junts i després els grans fer el nostre dinar. Però això, a voluntat de cadascú. Mentrestant, ja es podrà anar fent la carn a la brasa. Per la resta, tothom es porta la teca i la beguda. El tema del cafè només el podem resoldre si tenim termos o el fem a la casa. 

-A ben dinat, a l'envelat, EL RACÓ DELS FARELL. Estaria molt bé que tothom qui sàpiga dades s'animi a dir la seva a nivell de com està portant la recerca, mostrant fotos antigues dels seus, documents, arbre genealògic, etc. Cada família tindrà una cartolina a l'envelat per si vol mostrar coses. Aquests espai es muntarà abans de dinar i tothom podrà veure el que hi ha penjat. Serà com una expo. improvisada!!!

-1 EURO PER PERSONA:  L'euro de cadascú (nens també) servirà per sufragar el lloguer de la finca amb tots els serveis. A la casa hi tenim nevera per begudes o altres, WC i saletes per deixar-hi coses, tot i que els cotxes seran al costat. També hi ha per ping-pong i una carpa on després del cafè qui li vingui de gust podrà escoltar/comentar aspectes de genealogia. A mitja tarda, ja paït el dinar i la xerradeta, muntarem algun partidet d'aquells de costellada. 

Segur que em deixo alguna cosa, però si teniu dubtes, millor els resolem via facebook o per mail: davidfarell@hotmail.com

Fins ben aviat

David Farell i Garrigós


diumenge, 27 de maig de 2012

Es presenta la reedició en facsímil de l'obra L' ANUNCI (1898) de Joan Farell Rodríguez


UNA FARELLADA AL "CLUB FALCONS" AMB PRESENTACIÓ LITERÀRIA EXCEPCIONAL 


La masia de Sant Oleguer (c/ Osaka de Sabadell), seu del club Falcons, fou novament la seu d'un dinar de germanor dels Farell. 
La "Farellada", que ahir dissabte 26 de maig de 2012 va reunir uns 50 membres de les branques Farell i Molins, Farell i Gabarró, Farell i Torruella, i descendents, fou el marc de presentació escollit per la reedició del joguet còmic de finals del segle XIX "L'Anunci", del sabadellenc Joan Farell Rodríguez.  


El treball, aconseguit per David Farell i Garrigós i per Marcel Alonso i Farell -besnéts de l'autor-, es va dedicar als presents i de manera especial als néts de l'autor. Ahir, cadascun dels néts que hi era present va rebre'n una còpia i va agrair la recuperació d'aquesta obra, de la qual en desconeixien l'existència. L' exemplar original va aparèixer a casa de na Maria Farell i Gabarró.





dijous, 28 de juliol de 2011

Ha mort la Teresa Farell i Pujal, de Mura. Amb 92 anys era la més longeva dels Farell.

Em sap greu comunicar-vos que el dimarts 26 del juliol, als 92 anys, morí la Teresa Farell i Pujal, de Mura (Mura 1918-2011).

La "iaia", la més longeva dels Farell que ens consta, fou enterrada al cementiri de Mura, el seu poble natal.

Precísament fou a l'emblemàtic poble de Mura (Bages) on  l'any 2010 celebràvem la 2a Farellada i tinguérem el plaer de conèixer alguns descendents de na Teresa.

Fem arribar el nostre condol als seus familiars més propers.

Descansa en pau, Teresa.

dimecres, 28 de juliol de 2010

Farells de renom (III) Fra Maties Solà i Farell (1884-1973)

Fra Maties Solà i Farell, bisbe (Sant Llorenç Savall, 1884 – Barcelona, 1973)

Religiós caputxí consagrat bisbe pel cardenal Vidal i Barraquer l'any 1931 en el convent de Pompeia (dels pares franciscans, caputxins). Bisbe titular honorífic de Colofó (Àsia menor, actual Turquia). Després del seu pas per la diòcesi de Bluefields (Nicaragua), on fou vicari episcopal del 1931 al 1942 quan els caputxins tenien cura d’aquella zona, residí als Caputxins de Sarrià (Barcelona).
Per trobar informació de fra Maties Solà i Farell hem hagut d’anar a les biografies d’altres religiosos (per ex. Mn Dalmau, ordenat pel mateix Solà o Mn. J. Cartañà. bisbe de Girona), així com a diferents llibres locals.

De moment no podem afegir dades genealògiques dels parents d’en Solà i Farell. Essent nat a Sant Llorenç Savall al darrer quart del segle XIX, concretament l’11 d’agost de 1884, hores d’ara només podem indicar la probabilitat que la família Farell (de la seva mare) estigués emparentada amb la casa coneguda com a Marquet de la Roca, en aquell temps habitada per Miquel Farell “Miqueló” i na Coloma Salallasera (deducció a partir de dades de l’arxiu genealògic dels Farell a cura del sota signant). Morí als 89 anys el 26 d’agost de 1973 i les exèquies tingueren lloc a Ntra. Sra. de Pompeia de Barcelona.

Caputxí des de 1901, havia rebut el sacerdoci el 1909. Alternà un intens ministeri sacerdotal amb el magisteri de la filosofia al Col•legi superior de l’ordre d’Olot. Així mateix havia estat promocionat als diversos càrrecs interns de guardià o superior dels convents de Sarrià i Pompeia, de definidor o assistent provincial i de ministre provincial en el trienni 1927-30.

Com a preparació específica en el camp missioner havia exercit de comissari provincial per a les missions, i en particular en els anys 1925-26 s’ocupà del delicat encàrrec de visitador de les missions caputxino-catalanes a Amèrica. Aquesta visita, aparentment de rutina, tenia la finalitat concreta de salvar les fundacions caputxines a Mèxic, llavors en situació convulsa sota la pressió persecutòria del president Plutarco Elias Calles. Res va poder fer davant la decisió sectària d’expulsar del país a tot el clero estranger. Però l’experiència li serví de molt de cara a conèixer la situació americana.

Al produir-se el 1930 la mort del primer vicari apostòlic de Bluefields, monsenyor Agustí Bernaus i Serra, la santa seu designar a Solà per succeir-lo. Preconitzat l’1 de març de 1931 bisbe titular de Colofó i vicari apostòlic de Bluefields, rebé el 22 d’abril la consagració episcopal a l’església del Convent de Pompeia (d’on era guardià des de 1930).

I on és Bluefields, em preguntava jo? Doncs a la costa atlàntica de Nicaragua, on els caputxins catalans hi treballaren un vicariat apostòlic amb valentia, en un territori que era en bona part protestant (abans fou britànic). Entrà a la seva missió de Bluefields el 12 de juliol de 1931, essent rebut per unes dues mil persones. Monsenyor Maties començà actuant a fons amb l’organització de sis circumscripcions missioneres. Però no va poder complir el seu programa. La guerra civil (1936-39), amb la conseqüent crema de convents i l’assassinat d’uns 36 caputxins, impedí a Catalunya enviar-hi nou personal missioner. Solà cercà ajut a altres missions de l’Ordre, rebent-la de Detroit (Estats Units), a qui finalment se cedí la direcció espiritual de Bluefields, i ell presentà la seva renúncia o dimissió voluntàriament.

Retornat a Catalunya el 1942, el bisbe Solà s’instal•là a Pompeia, ajudant al bisbe de Barcelona -amb el títol de bisbe de Colofó-, tasca que exercí amb discreció i disponibilitat, guanyant-se l’amistós apel•latiu “el bisbe de les confirmacions”. La raó que fra Maties ordenés a Josep Dalmau (1926-1969) era el parentiu que els unia: ambdós eren fills de Sant Llorenç Savall. La cerimònia va tenir lloc al mateix poble: “Hi va venir tothom, l’església era plena de gom a gom, tothom em saludava i em felicitava… Va ser un dia entranyable, tot va anar molt bé. Ara ja era capellà. I estic segur que qui més intensament va viure aquest goig va ser la meva mare”. Una declaració entranyable de mossèn Dalmau que l’unia ministerialment a l’entranyable bisbe caputxí.

El parentiu amb el bisbe Solà li fou un salconduit que li permeté accedir al convent dels caputxins de Sarrià en plena caputxinada (10 de març de 1966). Mossèn Dalmau explica que recollí al bisbe Solà en el convent de Pompeia i en un taxi arribaren al convent amb l’excusa de visitar els malalts de la infermeria. Pogueren passar enmig dels policies que assetjaven la zona: “Quan els policies van veure el solideu vermell del bisbe Solà, van quedar impressionats i ens van deixar passar”. Quan eren dins del recinte conventual va ser quan la policia va rebre l’odre directa de Franco d’entrar i agafar els tancats. Mossèn Josep va ser agafat per dos policies però la intercessió del bisbe va fer el seu efecte: “El bisbe, espantat, es va treure la teula i va deixar al descobert el solideu vermell, que entre els policies va semblar que tingués màgia, i els dos em van deixar anar alhora”. Qüestionat per protegir-lo, el bisbe Solà, tremolós, argumentà el parentiu que tenien. Un mes després mossèn Dalmau visità el bisbe caputxí que “estava eufòric d’alegria perquè molta gent l’havia felicitat per com havia actuat aquell dia. Havia rebut una vintena de cartes que li agraïen que hagués donat tan valentament la cara i que s’hagués solidaritzat amb els detinguts”.

Gràcies als historiadors local podem saber d’alguns passatges de la vida del bisbe Solà que varen passar a Sant Llorenç Savall, el seu poble natal, on hi té dedicat un carrer. Així, el 1948 l’ajuntament de Sant Llorenç Savall manà la reposició de la làpida que recordava el seu naixement a la població i que sembla ser que havia estat destruïda als anys 30 (VALLS i VICENS 2010: 369). El 1951 l’ajuntament llorençà acordà nomenar fra Matíes Solà i Farell fill il•lustre. Feia anys que Solà anava sovint a Sant Llorenç, on feia el paper d’ “home bo” del poble prop de les autoritats franquistes i assistia als actes eclesiàstics destacats (VALLS i VICENS 2010: 377).

De l’epistolari del Bisbe Josep Cartañà hem extret una carta que aquest va escriure des de Girona a Fr. Maties Solà el 26 d’abril del 1963. Es dirigeix a Solà en tant que bisbe de Colofó, tot i que li adreça la carta a Barcelona. Li demana desplaçar-se a Girona per fer-li un favor, donat que la salut de Cartañà no li permet atendre uns assumptes.

Bibliografia.

CERVERA i VALLS, caputxí. Les memòries de Mn. Josep Dalmau i els Caputxins. Al web http://www.caputxins.cat/publicacions/llibres/any2009/dalmau/index.html Del llibre editat per Proa “Josep Dalmau, un capellà rebel, un sacerdot lliure”.

CLARA, Josep (2000). Epistolari de Josep Cartañà, bisbe de Girona (1934-1963). Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pàg. 256.

VIDAL, Ramon. Diari LA VANGUARDIA. Necrològica a l’hemeroteca (Edición del martes, 28 agosto 1973, página 23): http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1973/08/28/pagina23/34282249/pdf.html

VALLS, Jaume i VICENS, Albert (2010). Sant Llorenç Savall. Més de mil anys d’història. Ed. Ajuntament de Sant Llorenç Savall i Farell editors. 1a. ed. Juliol 2010. Pàgs. 369 i 377.

David Farell i Garrigós (Barcelona, 1965)
Juliol de 2010