NARCÍS FELIU DE LA PENYA I FARELL (16??-1712)
Advocat, publicista i historiador. Autor dels “Anales de Cataluña” (1709), obra de contingut històric en tres volums, que pot ser considerada una peça de la historiografia tradicional. Sota el regnat de Carles III fou nomenat advocat reial i Cavaller de l’Ordre de Sant Jaume.
Membre d’una familia originària de Mataró, era fill de Narcís Feliu, mercader i posteriorment ciutadà honrat i conseller quart de Barcelona, i de Maria Farell.
Els Feliu de la Penya de Mataró-Barcelona han estat considerats paradigma dels nous grups socials ascendents que emergiren cap als anys vuitanta del segle XVII, tant en el món agrari i manufacturer com, en el seu cas, en el del comerç.
Doctor en lleis i impulsor de diferents projectes mercantils, Narcís Feliu ha estat considerat un clàssic exponent de la renovació econòmica catalana de finals del segle XVII. Tant en el “Político discurso” (1681), a petició dels principals gremis tèxtils de Barcelona, com sobretot, en el “Fénix de Cataluña” (1683), redactat sota els auspicis del mercader Martí Pilest, defençà la creació d’una gran companyia comercial catalana, a imitació del model mercantilista holandès.
Va ser representant a Barcelona de la Junta General de Comerç des de 1684, i un dels principals instigadors de la creació de la Junta de Comerç de Barcelona el 1692. Les seves idees renovadores el van dur a constituir, amb el seu germà Salvador i amb altres accionistes, la companyia de fabricació de teles anomenada Santa Creu (1691) i a fomentar la reedició d’un manual tècnic de tmts de 1578.
Participà en la defensa de Barcelona de 1697 contra les tropes franceses. Austriacista de primera hora, va ser detingut per les autoritats borbòniques al juny de 1704, i va esdevenir després, sota el regnat de Carles III, advocat reial i Cavaller de l’Ordre de Sant Jaume. Feliu no va viure la desfeta del 1714: dos anys abans va morir.
En la portada de l’obra “Anales de Cataluña” es pot llegir un resum del seu contingut: “Anales de Cataluña y epílogo breve de los progressos, y famosos hechos de la nacion catalana, de sus Santos, Reliquias, Conventos, y singulares Grandezas; y de loes mas señalados, y Eminentes varones, que en Santidad, Armas, y Letras han florecido desde la primera Población de España Año del Mundo 1788. antes del Nacimiento de Chirsto 2174. y del Diluvio 143. hasta el presente 1709.”
L’obra està dividida en 3 toms. El primer, segons l’autor, tracta els successos des de la primera població d’Espanya fins l’any1163. Com a impresor de l’obra surt Josep Llopis, any 1709. Com a curiositat, l’obra es venia a Barcelona, i concretament: “ vendese en sus cajas en la Libreria, Plaças del Angel, y Santiago, y Calle de la Paja”.
*L'amic Andrea Ricci està actualment fent una tesi doctoral a l'UAB sobre aquest personatge i agrairà qualsevol que li contacti sobre el tema. andrea_ricci@hotmail.com
SALVADOR FELIU DE LA PENYA I FARELL (1674-1717)
Salvador Feliu de la Penya i Farell, fill de família mataronina i germà d’en Narcís, fundà com a botiguer la Companyia de la Santa Creu -una companyia de draps i teles- amb el mercader Pau Feu, constituïda a Barcelona el 1676. A la botiga de draps es venien teixits de llana en sentit estricte, baietes i estamenyes. Les existències de la botiga de teles eren molt més variades: teixits d’importació, teles, paper, mitges, barrets, pasamanería, galons, cintes, colorants i d’altres.
Cal destacar la relació dels negocis de Feliu de la Penya amb la política de l’època. El cercle de la seva botiga participà en l’arrendament de l’impost de la Cruzada al Regne de València -un arrendatari d’impostos era considerat un financer de la monarquia- i en el contracte de subministrament de grans per a l’exèrcit. El contracte o “asiento” corresponent a l’any 1690-91 era signat pel cavaller Pau Feu, i entre els socis de la companyia s’hi troben els holandesos Kïes i Jäger, Joan Llinàs, cosí de Feliu de la Penya, el mercader Joan Lapeira, que fou conseller de la ciutat i que estigué vinculat a l’administració d’hisenda, i el botiguer Joan Puiguriguer, administrador de la botiga de Feu i Feliu.
Feliu de la Penya va encomanar la difusió dels seus escrits a Madrid al reusenc Francesc Montserrat i Vives, el més important dels financers o contractistes estatals del regnat de Carles II.
En alguna biografia s'esmenta com a religiós mercenari que va ser prior del convent de Nostra Senyora de la Mercè, a Barcelona, però en fou expulsat per les autoritats borbòniques el 1714.
JOAN FARELL I DOMINGO (Castellar del Vallès, 1913 - Sabadell, 2002)
Enginyer industrial, estudiós i precursor del Museu Tèxtil. Va ser fundador de la Bosch i Cardellach i dels pessebristes. Home destacat en l’àmbit cultural sabadellenc, també va ser membre del Patronat de Museus.
Fou director del Museu d’Història de Sabadell als anys 60 i 70, alhora que precursor del Museu Tèxtil en ple franquisme i un dels fundadors de la Fundació Bosch i Cardellach així com de l’Agrupació de pessebristes locals. També historiador, va presentar la primera tesi doctoral en català a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Terrassa, el 1976. Junt amb d’altres, Farell va representar el renaixement dels treballs de recerca i en català. El seu treball, publicat 3 anys després, documentava locucions tèxtils catalanes.
Joan Farell també va ser mestre a l’Escola d’Arts i Oficis, i un dels impulsors de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, on va ser especialment actiu durant les primeres dècades de la institució.
Farell va col·leccionar, al llarg de la seva vida, diferents eines del camp que comprava a masovers i pastors en les seves múltiples excursions. Va oferir-les a l’Arxiu d’Història de Castellar, tot disposant una habitació per a les més de 400 peces recollides. Un llibre està dedicat a les forques de Farell, amb dibuixos d’Agustí Masvidal.
L’any 1991 va rebre el premi Tenacitat, “guardó d’homenatge, de simpatia i ensems, de reconeixement i divulgació pública, de l’esforç de tots aquests conciutadans, als qui sempre Sabadell deu el seu prestigi i singularitat, d’ésser un poble honrosament fet amb l’esforç i el treball de la seva gent”.
Aquest Farell tant culturalment prolífic va morir d’una embòlia el mes d’octubre de 2002. Casat amb Teresa Mas, era fill del sabadellenc Domingo Farell i Rodríguez i nét dels Farell i Plà de Monistrol de Calders.
.jpg)
-1.JPG)
)
-1.JPG)
.jpg)
