Farells de renom (III) Fra Maties Solà i Farell (1884-1973)

Fra Maties Solà i Farell, bisbe (Sant Llorenç Savall, 1884 – Barcelona, 1973)

Religiós caputxí consagrat bisbe pel cardenal Vidal i Barraquer l'any 1931 en el convent de Pompeia (dels pares franciscans, caputxins). Bisbe titular honorífic de Colofó (Àsia menor, actual Turquia). Després del seu pas per la diòcesi de Bluefields (Nicaragua), on fou vicari episcopal del 1931 al 1942 quan els caputxins tenien cura d’aquella zona, residí als Caputxins de Sarrià (Barcelona).
Per trobar informació de fra Maties Solà i Farell hem hagut d’anar a les biografies d’altres religiosos (per ex. Mn Dalmau, ordenat pel mateix Solà o Mn. J. Cartañà. bisbe de Girona), així com a diferents llibres locals.

De moment no podem afegir dades genealògiques dels parents d’en Solà i Farell. Essent nat a Sant Llorenç Savall al darrer quart del segle XIX, concretament l’11 d’agost de 1884, hores d’ara només podem indicar la probabilitat que la família Farell (de la seva mare) estigués emparentada amb la casa coneguda com a Marquet de la Roca, en aquell temps habitada per Miquel Farell “Miqueló” i na Coloma Salallasera (deducció a partir de dades de l’arxiu genealògic dels Farell a cura del sota signant). Morí als 89 anys el 26 d’agost de 1973 i les exèquies tingueren lloc a Ntra. Sra. de Pompeia de Barcelona.

Caputxí des de 1901, havia rebut el sacerdoci el 1909. Alternà un intens ministeri sacerdotal amb el magisteri de la filosofia al Col•legi superior de l’ordre d’Olot. Així mateix havia estat promocionat als diversos càrrecs interns de guardià o superior dels convents de Sarrià i Pompeia, de definidor o assistent provincial i de ministre provincial en el trienni 1927-30.

Com a preparació específica en el camp missioner havia exercit de comissari provincial per a les missions, i en particular en els anys 1925-26 s’ocupà del delicat encàrrec de visitador de les missions caputxino-catalanes a Amèrica. Aquesta visita, aparentment de rutina, tenia la finalitat concreta de salvar les fundacions caputxines a Mèxic, llavors en situació convulsa sota la pressió persecutòria del president Plutarco Elias Calles. Res va poder fer davant la decisió sectària d’expulsar del país a tot el clero estranger. Però l’experiència li serví de molt de cara a conèixer la situació americana.

Al produir-se el 1930 la mort del primer vicari apostòlic de Bluefields, monsenyor Agustí Bernaus i Serra, la santa seu designar a Solà per succeir-lo. Preconitzat l’1 de març de 1931 bisbe titular de Colofó i vicari apostòlic de Bluefields, rebé el 22 d’abril la consagració episcopal a l’església del Convent de Pompeia (d’on era guardià des de 1930).

I on és Bluefields, em preguntava jo? Doncs a la costa atlàntica de Nicaragua, on els caputxins catalans hi treballaren un vicariat apostòlic amb valentia, en un territori que era en bona part protestant (abans fou britànic). Entrà a la seva missió de Bluefields el 12 de juliol de 1931, essent rebut per unes dues mil persones. Monsenyor Maties començà actuant a fons amb l’organització de sis circumscripcions missioneres. Però no va poder complir el seu programa. La guerra civil (1936-39), amb la conseqüent crema de convents i l’assassinat d’uns 36 caputxins, impedí a Catalunya enviar-hi nou personal missioner. Solà cercà ajut a altres missions de l’Ordre, rebent-la de Detroit (Estats Units), a qui finalment se cedí la direcció espiritual de Bluefields, i ell presentà la seva renúncia o dimissió voluntàriament.

Retornat a Catalunya el 1942, el bisbe Solà s’instal•là a Pompeia, ajudant al bisbe de Barcelona -amb el títol de bisbe de Colofó-, tasca que exercí amb discreció i disponibilitat, guanyant-se l’amistós apel•latiu “el bisbe de les confirmacions”. La raó que fra Maties ordenés a Josep Dalmau (1926-1969) era el parentiu que els unia: ambdós eren fills de Sant Llorenç Savall. La cerimònia va tenir lloc al mateix poble: “Hi va venir tothom, l’església era plena de gom a gom, tothom em saludava i em felicitava… Va ser un dia entranyable, tot va anar molt bé. Ara ja era capellà. I estic segur que qui més intensament va viure aquest goig va ser la meva mare”. Una declaració entranyable de mossèn Dalmau que l’unia ministerialment a l’entranyable bisbe caputxí.

El parentiu amb el bisbe Solà li fou un salconduit que li permeté accedir al convent dels caputxins de Sarrià en plena caputxinada (10 de març de 1966). Mossèn Dalmau explica que recollí al bisbe Solà en el convent de Pompeia i en un taxi arribaren al convent amb l’excusa de visitar els malalts de la infermeria. Pogueren passar enmig dels policies que assetjaven la zona: “Quan els policies van veure el solideu vermell del bisbe Solà, van quedar impressionats i ens van deixar passar”. Quan eren dins del recinte conventual va ser quan la policia va rebre l’odre directa de Franco d’entrar i agafar els tancats. Mossèn Josep va ser agafat per dos policies però la intercessió del bisbe va fer el seu efecte: “El bisbe, espantat, es va treure la teula i va deixar al descobert el solideu vermell, que entre els policies va semblar que tingués màgia, i els dos em van deixar anar alhora”. Qüestionat per protegir-lo, el bisbe Solà, tremolós, argumentà el parentiu que tenien. Un mes després mossèn Dalmau visità el bisbe caputxí que “estava eufòric d’alegria perquè molta gent l’havia felicitat per com havia actuat aquell dia. Havia rebut una vintena de cartes que li agraïen que hagués donat tan valentament la cara i que s’hagués solidaritzat amb els detinguts”.

Gràcies als historiadors local podem saber d’alguns passatges de la vida del bisbe Solà que varen passar a Sant Llorenç Savall, el seu poble natal, on hi té dedicat un carrer. Així, el 1948 l’ajuntament de Sant Llorenç Savall manà la reposició de la làpida que recordava el seu naixement a la població i que sembla ser que havia estat destruïda als anys 30 (VALLS i VICENS 2010: 369). El 1951 l’ajuntament llorençà acordà nomenar fra Matíes Solà i Farell fill il•lustre. Feia anys que Solà anava sovint a Sant Llorenç, on feia el paper d’ “home bo” del poble prop de les autoritats franquistes i assistia als actes eclesiàstics destacats (VALLS i VICENS 2010: 377).

De l’epistolari del Bisbe Josep Cartañà hem extret una carta que aquest va escriure des de Girona a Fr. Maties Solà el 26 d’abril del 1963. Es dirigeix a Solà en tant que bisbe de Colofó, tot i que li adreça la carta a Barcelona. Li demana desplaçar-se a Girona per fer-li un favor, donat que la salut de Cartañà no li permet atendre uns assumptes.

Bibliografia.

CERVERA i VALLS, caputxí. Les memòries de Mn. Josep Dalmau i els Caputxins. Al web http://www.caputxins.cat/publicacions/llibres/any2009/dalmau/index.html Del llibre editat per Proa “Josep Dalmau, un capellà rebel, un sacerdot lliure”.

CLARA, Josep (2000). Epistolari de Josep Cartañà, bisbe de Girona (1934-1963). Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pàg. 256.

VIDAL, Ramon. Diari LA VANGUARDIA. Necrològica a l’hemeroteca (Edición del martes, 28 agosto 1973, página 23): http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1973/08/28/pagina23/34282249/pdf.html

VALLS, Jaume i VICENS, Albert (2010). Sant Llorenç Savall. Més de mil anys d’història. Ed. Ajuntament de Sant Llorenç Savall i Farell editors. 1a. ed. Juliol 2010. Pàgs. 369 i 377.

David Farell i Garrigós (Barcelona, 1965)
Juliol de 2010

La 2a Farellada de Mura surt al Diari de Sabadell del 24 d'abril

Quan tingui la foto escanejada ja us la posaré.

La segona trobada dels Farell (Farellada) aplega gairebé 70 persones. Fotos: Xavi Farell i Pastor

La segona Farellada ja és història. Recordarem el 17 d'abril del 2010 per la trobada a Mura (el Bages). Ens vam concentrar de mica en mica cap a les 12 per fer una passejada pel poble, veient l'encant dels antics carrers i la seva església romànica dedicada a Sant Martí. Especial fou el moment de recordar que a Mura encara hi viu la més longeva, na Tresa Farell i Pujalt (Mura, 1918), amb la seva filla Laura Farell i Farell. Les netes de la Tresa, na Bet i l'Eli Farell i Batallé ens acompanyaven amb la seva mare i amb la filla de la Judit: la Bruna Pérez i Farell, nascuda el 2008. Tot un llinatge! En Gustau Farell i Vidal, que sempre ens ha animat a organitzar la farellada també ens comentà la seva més possible ascendència de Mura amb un Farell i Puigmartí del segle XIX. I quin goig que feia en Facund Farell i Brichs trepitjant Mura als seus 92 anys!

Cap a quarts de dues ens vam traslladar a l'Àrea d'esplai de Mura (Riera de Nespres), on vam dinar cadascú amb el seu pic nic però compartint les graelles per la carn de la brasa i mostrant tots plegats gran varietat de truites de patates, pastes, maneres d'encarar el porró de vi i fins i tot en exclusiva el Josep Farell i Vidal fent el "poti poti" típic de Mura. En Xavier Farell i Pastor va fer-ne un bon reportatge fotogràfic de tot plegat tota la jornada. Per acabar, abans de la foto final, vam estar comentant una mica el tema de l'escut dels Farell, l'origen del cognom i les nostres branques. Quedà pal·lès que avui dia la majoria vivim al Vallès i al Barcelonès, com els parents que ens han deixat al segle XX, si bé quan trobem avantpassats del segle XIX la dispersió de poblacions és molt més gran i amb origens a masos i pobles més interiors, com ara Mura, l'Estany, Monistrol de Calders, i a bona part dels pobles i ciutats vallesanes amb Sabadell al capdavant.

També destacaria que la Farellada va servir per conèixer-nos molts Farell que no ens coneixíem. I Déu n'hi do tot el vam riure! Som ben parits.

La farellada de Mura ha servit, entre altres coses, per poder obrir fins a 3 noves branques de l'arbre Farell que encara no tenia "arxivades": els Farell-Martínez / Farell-Munté / Munté i Farell (branca 12); els Farell-Pérez / Farell i Serra (branca 13); i els Caba / Farell (branca 14). Segur que per exemple amb la Ingrid, l'Eulàlia i la Laia seguirem en contacte.

La branca 6 fou la més nombrosa: van venir els 3 germans Farell i Torruella nats a Sabadell (Xavier, Joan i Anna Ma). En Joan i el Xavier van dur part de la tropa: el Xavier Farell i Pastor i descendent i els Farell-Garrigós afincats al Maresme i descendents: 3 generacions!

I quin bon ambient que hi posaren les famílies que portaven els Farell i Pérez, els Farell i Martínez i els Farell i Nadal...

Es va fer entrega d'una postal de record on sortien fotos de la 1a Farellada(Sabadell 2007)-a la qual hi vam assistir uns 60- i de Can Farell de Mura, un mas enrunat on hi habitaren els Farell al segle XVII. La postal fou un obsequi del Nacho Farell i Garrigós (Fargrup).

Gairebé tots els assistents vam signar al llibre de les farellades, i en acabat us diré els que no van poguer venir -a pesar seu- i així ens podrem fer la idea de que podríem haver estat més del 100 farells!

Cognominats FARELL assistents a MURA:
(entre parèntesi, el núm. de branca segons arxiu de David Farell i Garrigós)


FARELL I BATALLÉ (3)
FARELL I ESCUDÉ (4)
FARELL I GARRIGA (4)
FARELL I VIDAL (5)
FARELL I BRICHS (5)
ALONSO I FARELL (6)
FARELL I GARRIGÓS (6)
FARELL I PASTOR (6)
FARELL I TORRUELLA (6)
SERRA I FARELL (6)
TORRELLA I FARELL (6)
FARELL I ALARCÓN (6)
FARELL I TEIXIDÓ (6)
FARELL I LÓPEZ (6)
FARELL I FILLOL (6)
FARELL I NADAL (11)
FARELL I HOMS (11)
FARELL I MARTÍNEZ (12)
FARELL I MUNTÉ (12)
MUNTÉ I FARELL (12)
ÁLVAREZ I FARELL (12)
FARELL I SERRA (13)
FARELL I PÉREZ (13)
CABA I FARELL(14)

Van excusar l'assistència un o més membres dels:

FARELL I PADRÓS
FARELL I CASAS
RAMOS I FARELL
FARELL I VIDAL
FARELL I PASTOR

La segona Farellada ja és a punt !!!

Tots i totes les persones de cognom FARELL (de primer o de segon, tant se val) esteu convidats a assistir a la trobada dels farell que hem previst per aquest dissabte 17 d'abril de 2010 al poble de Mura (Bages).

Requisits: ganes de conèixer nous Farell o retrobar-ne de coneguts, doncs l'anterior ja data del 2007.

Ens trobarem a les 12 al davant de l'Ajuntament de Mura. Hi ha espais d'estacionament a la vora, que jo recordi. Arribeu una mica abans i així no ens endarrerirem gaire.

12:15 aprox. Farem un passeig pel centre històric, d'uns 30-40 minuts, i anirem comentant detalls dels Farell de Mura. Ens farem la 1a foto de la trobada.

Després anirem a dinar a una Àrea d'Esplai que hi ha a l'entrada de Mura (Àrea de la riera dels Nespres. Consistirà en un pic nic que cadascú es portarà de casa. Si voleu dur un cava per família i galetes servirà per brindar pels Farell. (el cava el podrem posar en fresc mentre dinem).

A ben dinat es podrà demanar el cafè al bar de l'Àrea, que també té begudes, WC, i graelles per carn a la brasa (prèvia compra d'un feix de fustes). Quan acabem, posarem alguns arbres genealògics dels farell sobre una taula central de manera que tothom hi pugui dir la seva i per veure qui té avantpassats comuns o completar-los. També ens farem la segona foto de la trobada (hi ha qui no haurà sortit a la primera, o qui no es queda al dinar). I per acabar, mirarem d'estrenar el Ball del Gegant Farell. I no marxeu sense la postal de record!

Fins dissabte!

David Farell i Garrigós (Barcelona 1965)
fill de Joan Farell i Torruella (Sabadell 1937)